Ocular Apraxia

Ocular Apraxia

Siempre acabamos llegando a donde nos esperan.

Siempre acabamos llegando a donde nos esperan Saramago "El viaje del elefante"
Mostrando entradas con la etiqueta MOTRICIDAD GRUESA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta MOTRICIDAD GRUESA. Mostrar todas las entradas

jueves, 16 de diciembre de 2021

Un relat matemàtic de l'Arnau B.D

 Avui vull compartir un relat. L'autor és l'Arnau, i com a fan de la ciència va voler participar en un concurs de relats matemàtics a  la UPC  que giraven entorn a una exposició d'imatges relacionades amb les mates, però tot i no haver estat escollit, a casa ens ha agradat molt la història, i per aixó us deixo el relat curt que el meu fill, Arnau Balaguer Deop, va crear amb molta imaginació. Ah! I no és casualitat le nom de Marina .... sembla que en Carlos Ruiz Zafón el va inspirar amb les seves novel.les.

El primer humà en anar al multivers

 

Un matí d’hivern, el Pau, un estudiant de universitat amb cabell ros i ulls castanys, va anar a veure l’exposició IMAGINARY de l’UPC, per veure si s’inspirava per escriure un conte per al concurs d’aquesta mateixa universitat. Quan va arribar-hi no trobava en que inspirar-se, mirava totes les obres però res, va passar per davant d’una sala on havia un ordinador on podies dibuixar la teva figura escrivint una equació. Va voler provar-lo però el lavabo el cridava més, durant la seva absència uns mecànics van dir que tenien que fer la inspecció diària; un d’ells portava un ordinador similar al que havia vist el Pau i que va deixar al terra.  El primer ordinador en ser inspeccionat va ser el de les figures, quan els dos tècnics van anar a comprovar-ho un d’ells quasi tira al terra el que havien portat, i l’altre li diu:

-        -   Tu estàs boig o què et passa, aquest ordinador de la NASA es molt costós i no voldràs pagar-ho amb les nostres feines, oi?- va exclamar enfadat.

L’ordinador que havien revisat tenia un virus, llavors va sonar el timbre del dinar  i se’n van endur l’ordinador danyat, deixant sense voler la porta oberta i l’ordinador de la NASA al terra.

Quan en Pau va tornar del lavabo, va pensar que algun ximplet havia desconnectat de la pantalla l’altre ordinador i l’havien deixat a terra, llavors el va tornar a connectar i va obrir una aplicació similar a la de las fórmules, veient que no havia cap escrita el Pau junta tres formules dels quadres : x2 = y2z2 + y3 ; x2 + y2 + y4 + z3 = x3 + z4; (x2 – y3)2 = (z2 – y2)3 en la fórmula: 43x12 – 12x - 23y8 = 23z9/ 21x5. La pantalla va començar a fer coses rares i a treure espurnes per totes parts, d’un bot el Pau s’aparta de la pantalla al veure que un raig que va sortir de la mateixa i gairebé li dona. El raig va començar a transformar-se en una espècie de cercle que semblava que no tingues fons. Es va apropar-se al cercle atret per la curiositat, tant que se’l va empassar.

En obrir els ulls, és va trobar en la mateixa sala on estava, però l’únic que canviava era que el portal en forma de cercle havia desaparegut, el Pau va sortir de la sala per veure si la inspiració picava a la porta del seu cervell. Però al sortir no es va fixar en que el pom de la porta tenia forma triangulada en llavors d’arrodonida, però això no era l’única cosa, els quadres ja no estaven, els buscava i buscava però no hi havia manera, no estaven. I a més a més l’estructura era molt geomètrica i desgastada, semblava estar en el tema de geometria d’un llibre de matemàtiques de l’any 1990. Al sortir de la universitat es va donar un cop al cap amb la porta per estar distret mirant l’hora al mòbil, llavors va dir:

-        -   Entesos, comprovat que això no és un somni, i que tinc que estar més atent amb el mòbil.-

Mentre es guardava el seu telèfon, va veure el que semblava un cotxe transparent i amb les rodes eren una mica estranyes, li semblava haver vist aquestes estil de rodes al quadre titulat “Dullo” i la part superior del cotxe a un altre titulat “Superfície de Boy”. Però això no era l'única cosa que va canviar, tots els edificis s’assemblaven a les estructures que ell havia vist en els quadres o tenien formes geomètriques.

El Pau començà a preocupar-se perquè no sabia el que passava; el que sempre el relaxava era un got d’aigua freda, llavors va veure el que li semblava un bar, on va entrar i va demanar aquell got d’aigua freda que tant volia quan de cop i volta va reconèixer a la seva amiga de la universitat Marina, una noia prima, pèl-roja i amb els ulls blaus, volia saludar-la però el cambrer va portar-li la beguda i va dir-li que com ell era un client nou la beguda li sortia gratis, el Pau en sentir això va sentir un gran alleujament ja que les monedes i els bitllets eren molt diferents , les monedes tenien aspecte d’un octògon i els bitllets forma d’un quadrat exacte.

Va anar a saludar a la Marina quan de sobte va veure que ella mirava pel televisor com ell sortia a les noticies d’última hora, sol que enlloc de cabell ros, era castany i els ulls en llavors de castanys eren blaus. Es veu que ell o un que se li assemblava moltíssim, estava com a guanyador a les eleccions per ministre de matemàtiques de Barcelona- Llavors la Marina diu:

-          - Com pot ser que aquest lladre tingui aquest càrrec.- de sobte es gira i es queda molt confusa al veure en Pau.

-        -   Hola Marina.- diu ell.

-        -   Tu que fots aquí, que és un altre invent teu, que em vens a refregar a la cara de que pots estar a dos llocs a la vegada?; doncs que sàpigues que aquesta cosa no et fa menys lladre que abans.- respon ella.

-       -   No se del que em parles Marina, del temps que portem a la universitat no he robat res, i a més no sé perquè una persona quasi igual que jo surt a les noticies, des de que he sortit per la porta de la universitat ha sigut un dia molt estrany.- diu confós

-          - Una cosa, que tu i jo mai hem anat junts a la universitat, ens vàrem conèixer, per si te’n recordes, a una empresa de tecnologia matemàtica, o millor dit la teva empresa, que per cert dos anys després em vas robar la idea que ha fet que estiguis en aquest punt tan alt i que em posessin al carrer.- exclama Marina.

-         -  Que ja t’ho he dit que jo no soc aquell paio de la tele. Ens diem Pau els dos i ens assemblem molt, i a més et conec de fa temps tu ets Marina Pinella una de les meves millors amigues, tens 23 anys, tens 2 gats, que es diuen Goku i Krilin i...- de cop i volta la Marina l’interromp confusa.

-         - Espera un moment, cóm saps la meva vida si ni ens vam preguntar l’hora en tot el temps que estàvem a l’empresa, i a més jo tinc dos animals que es diuen Goku i Krilin, però són dos gossos perquè els gats em donen una al·lèrgia terrible.- diu ella

-          - Mira, no vull discussions, me’n vaig a veure si es torna a obrir aquella mena de portal estrany que ha fet que acabés aquí.-

Quan ell estava a punt de creuar la porta ella l’agafa per l’ombro i el fa seure a una cadira.

-          - Has dit un portal estrany?-

-          - Sí, per què ho dius?-

-      -   Perquè quan estava a la universitat a matemàtiques filosòfiques van dir-nos que havia una teoria de que un portal apareixeria si escrivies una fórmula determinada que et portava a un univers paral·lel al nostre, o millor dit al meu.-

-          - Em sonava això del multivers, però pensava que era una bogeria ja que sol passava a les pel·lícules.-

De cop i volta quan algú va pujar el volum, es va sentir que el noi de la tele que s’assemblava al Pau, deia que havia trobat la forma de viatjar a un altre univers paral·lel, i seguit va mostrar un ordinador semblant al de la NASA que havia utilitzat el Pau. Va especificar que amb aquell ordinador (que era el primer model en tot el món), les pantalles de alta resolució que fabricava la seva empresa i una fórmula matemàtica podrien viatjar on volguessin. Llavors va dir al públic:

-         -  Alguna pregunta respecte al tema?-

-         -  I com pot arreglar tot això la falta de recursos del país i el deteriorament de la natura?- pregunta un reporter.

-         -  Intentarem arribar a un tractat amb l’altre món per veure si ens poden mostrar una mica de simpatia, tot això està pensat per fer-ho amb un únic viatge.- respon ell.

-          - I si es neguen?- Pregunta un altre reporter.

-        -  En el viatge ens acompanyarà l’exèrcit per  si són hostils, però us garanteixo que tot el que falti aquí serà nostre.- torna a respondre ell.

-         -  Quin dia està previst que passi això?-

-          - Demà a les dotze en punt del matí.-

Al sentir això, la Marina i en Pau es van quedar bocabadats, i van decidir sortir del bar. En Pau va dir que tenien que parar-ho perquè no acabessin amb els recursos dels altres mons i perquè ell pugues tornar al seu, llavors la Marina va dir que la única manera seria colar-se dins de l’edifici, però que seria millor parlar-ho tranquil·lament a casa d’ella. Abans d’emprendre el camí, el Pau es fica la caputxa de la jaqueta perquè ningú el pugui reconèixer.

Ja a casa d’ella el Pau li va preguntar si la fórmula per tornar a casa era la mateixa o varia, la Marina va dir-li que quan van parlar de tot això van comentar que la única manera de tornar seria ficant la mateixa fórmula però del reves, i que hauria d’escriure les coordenades d’on vol aparèixer.

-       -    Entesos, ara a repassar el pla.- diu el Pau.

-          - Quan vaig estar a l’empresa veia que guardaven el material d’exposicions en una sala de la planta 13, amb el pom de la porta en forma d’estrella, però els servidors estan una planta sota terra. He pensat en “demanar prestat” l’uniforme a uns guàrdies de seguretat i colar-nos, doncs les portes s’obren amb una targeta d’identificació. Un cop a dins jo m’aniré escales avall mentre tu puges per posar el codi i tot això abans de las dotze del mati.- digué ella

-        -   Tot clar, però... cóm ens comunicarem?- Pregunta ell.

-        -   M’havia oblidat, com el meu germà es policia, em va regalar uns pinganets, dels bons, podrem comunicar-nos. Però perdrem comunicacions quan entris al teu món, llavors trencaré els servidors per assegurar-me de que ningú mai més pugui entrar al portal.- respon ella.

Al dia següent, amb els uniformes posats, entren a l’empresa, i seguint el pla,  ell va ascensor amunt i ella escales avall. Quan ella arriba als servidors agafa un extintor d'incendis per poder trencar-los i per seguretat fica un codi que fa que les portes es tanquin amb un revestiment extra. Catorze plantes amunt, el Pau es va estranyar de trobar-se sol, en passar la targeta i obrir la porta veu que l’ordinador no està, va mirar per tot arreu i no trobava res, va preguntar-li a la Marina si estava segura que era aquella planta, ella respongué que si, el Pau un moment que mirava per la finestra veu que l’ordinador estava exposat a fora al carrer, i preocupat veu que falten quinze minuts per les dotze. Baixa corrents i li diu a la Marina que intenti distreure als guàrdies

Quan ell està a fora, veu que els guàrdies i l’exercit van cap a dins, la Marina els havia distret, però de cop i volta es troba amb el seu “doble”, i aquest el para al veure que anava cap a l’ordinador, el “doble” es queda sobtat al veure que son molt semblants i el Pau aprofita per donar-li un cop de puny que el noqueja, però el “doble” s'aixeca i agafa una pistola que portava a sobre i dispara contra el Pau, matant-lo. La Marina, al sentir el tret trenca els servidors de seguida i agafa un tasser d’un dels guàrdies noquejats, al arribar avall intenta donar-li amb el tasser, però un dels soldats pensant que era una pistola  dispara i la mata.

Hores després el “Pau” d’aquell univers es posat a presó per assassinat i possible corrupció, condemnat a cadena perpètua, fent que la mort de la Marina i en Pau no fos en va.

FI


martes, 9 de mayo de 2017

MOTRICIDAD ¿QUÉ ES? DEFINICIÓN Y TIPOS.

MOTRICIDAD: Propiedad de los centros nerviosos de provocar la contracción muscular.

O lo que es lo mismo, hacer un movimiento, que en el ámbito médico suele distinguirse en dos tipos:

1-MOTRICIDAD FINA: Se refiere a los movimientos de menor alcance, como son por ejemplo escribir, atar, cortar, coser, dibujar, etc

2-MOTRICIDAD GRUESA:Se refiere a los movimientos de mayor alcance, como pueden ser saltar, correr, bailar, caminar, etc.

La definición de motricidad está copiada directamente del diccionario médico Salvat.

Las de motricidad fina y gruesa son una explicación que hemos hecho en la asociación de apraxia ocular y enfermedades relacionadas, basada en diferentes explicaciones encontradas en varias lecturas.

Estas definiciones son orientativas. Más adelante serán ampliadas.

lunes, 25 de enero de 2016

ENTREVISTA A ALBERTO JO LEE,MAESTRO DE TAEKWONDO, DEPORTISTA DE ÉLITE Y ACTOR. HABLA SOBRE EL ARTE MARCIAL COREANO, MÁS ALLÁ DEL DEPORTE.

Cuando le comenté a Alberto Jo Lee que había creado una asociación para dar a conocer la patología que padece mi hijo Arnau, denominada apraxia oculomotora, no pude ni terminar mi petición de colaboración, pues con su luminosa y sincera sonrisa se adelantó y dijo­: “Por supuesto que podéis contar conmigo”.

Alberto Jo Lee es un deportista de élite en el campo de las artes marciales, destacando y ganando medallas mundiales en Taekwondo, una disciplina de origen coreano como él mismo y  cuya pasión es heredada ya que su padre es un reconocido Maestro; pero su arte también abarca el teatro, cine y televisión (lo vimos en series como El Barco y de colaborador en Redes con Eduard Punset), siendo muy conocida su faceta de actor al lado de actrices como Juliette Binoche, Demi Moore etc así como directoras de la talla de Isabel Coixet entre otros. 



Esta entrevista que la Associació d’Apràxia Ocular ha realizado, quiere mostrar a Alberto Jo Lee como Maestro de Taekwondo,  y además de explicar su labor dirigiendo y enseñando también prentendemos dar a conocer el Taekwondo como una disciplina que puede ayudar tanto a los niños neurotípicos (sin diagnósticos ni patologías) como a los niños que tienen necesidades especiales, como es el caso de mi hijo Arnau, quien lleva ya casi cinco años acudiendo a la Escuela Bam Chun DokWan y en la que se siente como  un chico más del grupo de alumnos, gracias al trabajo de Alberto y todo su equipo.

A continuación os dejo la entrevista, que Alberto Jo Lee ha respondido de una manera brillante, explicando de forma muy clara que es el Taekwondo y los beneficios que ofrece sea cual sea la condición de la persona que lo practique.

Associació Apràixa Ocular: A tu escuela de Taekwondo ¿acuden alumnos de todas las edades y de ambos sexos?
Alberto Jo Lee:Sí, desde 4 años, hasta 65 años, tiene mi alumno más mayor.

AAO: Cada año se organizan exámenes para que el alumno obtenga su nuevo cinturón. Sin embargo en tu escuela hay competición pero el compañerismo se respira en el ambiente. ¿Cómo se logra?
AJL: En el examen de grados, el alumno ejecuta unas técnicas delante de un jurado y de un público, donde se demuestra las habilidades aprendidas y se trabaja un control de sus emociones.
Si es cierto que aunque todos consigan su medalla, no todos se llevan una copa y esto podría generar competitividad entre los alumnos, pero intentamos que el alumno entienda que el objetivo principal es la mejora y la obtención del cinturón.
El alumno debe aprender que tanto en un examen, como en una competición , como en la vida, el objetivo es mejorar, superarse; en realidad la competición o lucha es con uno mismo.

AAO:¿Existen varios tipos de Taekwondo? Diferencia de las otras artes marciales.
AJL:Sí, podríamos hablar de un Taekwondo más tradicional y un Taekwondo más moderno, más deportivo.
En mi opinión todas las artes marciales tienen el mismo fin, el “DO”(el Camino), lo único que varia es la vía (la técnica). En Ju do por ejemplo, se trabajan las proyecciones, en Taekwon Do ,la técnica de puño y del pie, HapKi Do , las luxaciones..
Las artes marciales consisten en el trabajo del cuerpo para llegar a la mente.

AAO: ¿La edad puede ser un hándicap o cualquier edad es buena para empezar a conocer el Taekwondo?
AJL: Si el alumno quiere competir en combate o técnica (poomsae), es recomendable empezar a una edad temprana.
Si el alumno quiere estar en buena forma, aprender filosofía oriental y a defenderse, cualquier edad es buena.
El Taekwondo como otras artes marciales deben aportarnos mejor salud física y mental, no importa la edad o el sexo.

AAO:¿Se requiere alguna preparación especial física especial? ¿Por qué se recomienda a los niños?
AJL: No, no hace falta, se le preparará en las clases para que trabaje los grupos musculares que  necesitará para ejecutar las técnica de Taekwondo.
Se recomienda a los niños principalmente por la disciplina, creo que las pautas de conducta pueden ayudar al trabajo en casa y en la escuela.
En nuestra escuela les damos puntos de disciplina a los alumnos cuando realizan actos positivos, como el control, el compañerismo, el respeto, humildad, orden, puntualidad…
También se recomienda por el desarrollo de la coordinación,  lateralidad… en Taekwondo se tienen que aprender diferentes técnicas, de pie, de mano, de defensa, de ataque, algunas son más fáciles otras más complejas, pero todas se tiene que ejecutar con las dos piernas o con los dos brazos, o hacia una dirección o hacia la otra. Esto ayuda en el desarrollo de la coordinación, el equilibrio, lateralidad, velocidad, fuerza, flexibilidad….

AAO: Puede que vengan personas con dificultades o necesidades especiales, antes deben preguntar a su médico si hay alguna contraindicación para realizar este arte marcial, ¿tú recomiendas la práctica de este deporte?
AJL: Siempre es recomendable preguntar a un especialista, afortunadamente a día de hoy muchos especialistas, recomiendan el Taekwondo a niños con necesidades especiales.
Por supuesto, yo recomiendo la práctica de Taekwondo, considero que puede ayudar muchísimo.

AAO: ¿Algún alumno con necesidades especiales ha abandonado el Taekwondo por no poder seguir el ritmo de la clase?
AJL: Normalmente al alumno con  necesidades especiales  o el alumno con alguna dificultad física, ya sea por lesión o por edad, se le adaptan las técnicas y se varían un poco los tempos a la hora de conseguir  los objetivos.
Por ejemplo, una persona con 50 años, no podrá patear a la altura de la cara , lo que importa es que ejecute correctamente la patada a la altura del estómago o más abajo, Un alumno con necesidades especiales puede no ejecutar exactamente los focos de cada técnica, pero si es importante que lo realice con energía y potencia y que conozca los pasos de los poomsaes (coreografías).

AAO: Mi hijo tiene la suerte de ser tu alumno desde hace cuatro años, él tiene aparaxia oculomotora que conlleva una hipotonía muy marcada. ¿Has observado mejoría en sus movimientos? Y en su equilibrio?
AJL: Sí, hemos observado mejora en sus movimientos y en su equilbrio. También en la conciencia y control de su cuerpo, que son fundamentales a la hora de seguir mejorando en la práctica de la técnica y en el equilibrio.
Hay una evolución en todas las capacidades físicas, velocidad, fuerza, equilibrio.., pero además una mejora de la concentración, de la técnica…
Por ejemplo, en los poomsaes, Arnau es capaz de permanecer quieto en una posición de pies y de brazos y cada vez su técnica es más correcta.
Ahora me estoy acordando de otro alumno, Andreu, tiene Síndrome X frágil, practica Taekwondo desde hace años, ahora es cinturón negro, no puedo estar más orgulloso.

AAO:¿Piensas que la disciplina y el respeto son dos de los cinco puntos de la doctrina del Taekwondo( cortesía, perseverancia y humildad los tres restantes) que más impacto causan en tus alumnos más jóvenes?¿cómo se logra su atención?
AJL:Con la motivación positiva, intentamos premiar al alumno cuando hace algo bien, no castigar cuando hace algo mal.
Los puntos de disciplina suelen lograr captar la atención de los niños.
Anticiparnos, conocer el mundo que supone cada alumno y motivarle, hacer que disfrute de la practica del Taekwondo.

AAO: Tú mismo formas a los profesores, “Sabom en coreano”. ¿Cuando llega un alumno que requiere especial atención y que tiene alguna enfermedad lo habláis antes de que comience a dar clases?
AJL: Sí, siempre, y sobre todo la evolución de alumno. Si la estrategia está funcionando o tenemos que cambiar, si el alumno está mejorando, que ese es nuestro cometido.

AAO: A nivel emocional ¿crees que el Taekwondo ayuda a mejorar la autoestima sobre todo en niños y adultos con dificultades físicas y mentales?
AJL: Gracias a la práctica constante el alumno, infantil o adulto, consigue mejorar su autoestima adquiriendo más confianza en sí mismo, mientras avanza en el camino del Taekwondo.

AAO: Y ya para terminar , tú que persigues tus sueños y con perseverancia los alcanzas, danos un consejo para continuar con las ilusiones
AJL: Bueno, pues mi consejo sería, pasito a pasito y piensa bonito.
Quiero decir ,da un paso tras otro, como en una maratón y mira tus objetivos con cariño, creo que el pensamiento crea realidad, por supuesto ocurrirán adversidades, pero habrá que levantarse, dar otro pasito y pensar bonito en lo siguiente que vendrá, así hasta el final.


“Hay que conocer para respetar y después amar, el conocimiento es la llave para el entendimiento”.
Alberto Jo Lee.


Quiero darle las gracias a Alberto Jo Lee, por estar siempre orgulloso de sus alumnos, por ser una persona excelente, y por formar parte del camino de vida que Arnau recorre y crea cada día paso a paso.