Avui vull compartir un relat. L'autor és l'Arnau, i com a fan de la ciència va voler participar en un concurs de relats matemàtics a la UPC que giraven entorn a una exposició d'imatges relacionades amb les mates, però tot i no haver estat escollit, a casa ens ha agradat molt la història, i per aixó us deixo el relat curt que el meu fill, Arnau Balaguer Deop, va crear amb molta imaginació. Ah! I no és casualitat le nom de Marina .... sembla que en Carlos Ruiz Zafón el va inspirar amb les seves novel.les.
El primer humà en anar al multivers
Un matí d’hivern, el Pau, un estudiant de universitat amb cabell ros i ulls
castanys, va anar a veure l’exposició IMAGINARY de l’UPC, per veure si
s’inspirava per escriure un conte per al concurs d’aquesta mateixa universitat.
Quan va arribar-hi no trobava en que inspirar-se, mirava totes les obres però
res, va passar per davant d’una sala on havia un ordinador on podies dibuixar
la teva figura escrivint una equació. Va voler provar-lo però el lavabo el
cridava més, durant la seva absència uns mecànics van dir que tenien que fer la
inspecció diària; un d’ells portava un ordinador similar al que havia vist el
Pau i que va deixar al terra. El primer ordinador
en ser inspeccionat va ser el de les figures, quan els dos tècnics van anar a
comprovar-ho un d’ells quasi tira al terra el que havien portat, i l’altre li
diu:
- - Tu
estàs boig o què et passa, aquest ordinador de la NASA es molt costós i no
voldràs pagar-ho amb les nostres feines, oi?- va exclamar enfadat.
L’ordinador que havien revisat tenia un virus, llavors va sonar el timbre
del dinar i se’n van endur l’ordinador
danyat, deixant sense voler la porta oberta i l’ordinador de la NASA al terra.
Quan en Pau va tornar del lavabo, va pensar que algun ximplet havia
desconnectat de la pantalla l’altre ordinador i l’havien deixat a terra, llavors
el va tornar a connectar i va obrir una aplicació similar a la de las fórmules,
veient que no havia cap escrita el Pau junta tres formules dels quadres : x2
= y2z2 + y3 ; x2 + y2 +
y4 + z3 = x3 + z4; (x2 –
y3)2 = (z2 – y2)3 en la fórmula: 43x12
– 12x - 23y8 = 23z9/ 21x5. La pantalla va
començar a fer coses rares i a treure espurnes per totes parts, d’un bot el Pau
s’aparta de la pantalla al veure que un raig que va sortir de la mateixa i gairebé
li dona. El raig va començar a transformar-se en una espècie de cercle que
semblava que no tingues fons. Es va apropar-se al cercle atret per la
curiositat, tant que se’l va empassar.
En obrir els ulls, és va trobar en la mateixa sala on estava, però l’únic
que canviava era que el portal en forma de cercle havia desaparegut, el Pau va
sortir de la sala per veure si la inspiració picava a la porta del seu cervell.
Però al sortir no es va fixar en que el pom de la porta tenia forma triangulada
en llavors d’arrodonida, però això no era l’única cosa, els quadres ja no
estaven, els buscava i buscava però no hi havia manera, no estaven. I a més a
més l’estructura era molt geomètrica i desgastada, semblava estar en el tema de
geometria d’un llibre de matemàtiques de l’any 1990. Al sortir de la
universitat es va donar un cop al cap amb la porta per estar distret mirant
l’hora al mòbil, llavors va dir:
- - Entesos,
comprovat que això no és un somni, i que tinc que estar més atent amb el mòbil.-
Mentre es guardava el seu telèfon, va veure el que semblava un cotxe transparent
i amb les rodes eren una mica estranyes, li semblava haver vist aquestes estil
de rodes al quadre titulat “Dullo” i la part superior del cotxe a un altre
titulat “Superfície de Boy”. Però això no era l'única cosa que va canviar, tots
els edificis s’assemblaven a les estructures que ell havia vist en els quadres
o tenien formes geomètriques.
El Pau començà a preocupar-se perquè no sabia el que passava; el que sempre
el relaxava era un got d’aigua freda, llavors va veure el que li semblava un
bar, on va entrar i va demanar aquell got d’aigua freda que tant volia quan de
cop i volta va reconèixer a la seva amiga de la universitat Marina, una noia
prima, pèl-roja i amb els ulls blaus, volia saludar-la però el cambrer va
portar-li la beguda i va dir-li que com ell era un client nou la beguda li
sortia gratis, el Pau en sentir això va sentir un gran alleujament ja que les
monedes i els bitllets eren molt diferents , les monedes tenien aspecte d’un
octògon i els bitllets forma d’un quadrat exacte.
Va anar a saludar a la Marina quan de sobte va veure que ella mirava pel
televisor com ell sortia a les noticies d’última hora, sol que enlloc de cabell
ros, era castany i els ulls en llavors de castanys eren blaus. Es veu que ell o
un que se li assemblava moltíssim, estava com a guanyador a les eleccions per
ministre de matemàtiques de Barcelona- Llavors la Marina diu:
- - Com
pot ser que aquest lladre tingui aquest càrrec.- de sobte es gira i es queda
molt confusa al veure en Pau.
- - Hola
Marina.- diu ell.
- - Tu que
fots aquí, que és un altre invent teu, que em vens a refregar a la cara de que
pots estar a dos llocs a la vegada?; doncs que sàpigues que aquesta cosa no et
fa menys lladre que abans.- respon ella.
- - No se
del que em parles Marina, del temps que portem a la universitat no he robat
res, i a més no sé perquè una persona quasi igual que jo surt a les noticies,
des de que he sortit per la porta de la universitat ha sigut un dia molt
estrany.- diu confós
- - Una
cosa, que tu i jo mai hem anat junts a la universitat, ens vàrem conèixer, per
si te’n recordes, a una empresa de tecnologia matemàtica, o millor dit la teva
empresa, que per cert dos anys després em vas robar la idea que ha fet que
estiguis en aquest punt tan alt i que em posessin al carrer.- exclama Marina.
- - Que
ja t’ho he dit que jo no soc aquell paio de la tele. Ens diem Pau els dos i ens
assemblem molt, i a més et conec de fa temps tu ets Marina Pinella una de les meves
millors amigues, tens 23 anys, tens 2 gats, que es diuen Goku i Krilin i...- de
cop i volta la Marina l’interromp confusa.
- - Espera
un moment, cóm saps la meva vida si ni ens vam preguntar l’hora en tot el temps
que estàvem a l’empresa, i a més jo tinc dos animals que es diuen Goku i
Krilin, però són dos gossos perquè els gats em donen una al·lèrgia terrible.- diu
ella
- - Mira,
no vull discussions, me’n vaig a veure si es torna a obrir aquella mena de
portal estrany que ha fet que acabés aquí.-
Quan ell estava a punt de creuar la porta ella l’agafa per l’ombro i el fa
seure a una cadira.
- - Has
dit un portal estrany?-
- - Sí,
per què ho dius?-
- - Perquè
quan estava a la universitat a matemàtiques filosòfiques van dir-nos que havia
una teoria de que un portal apareixeria si escrivies una fórmula determinada
que et portava a un univers paral·lel al nostre, o millor dit al meu.-
- - Em
sonava això del multivers, però pensava que era una bogeria ja que sol passava
a les pel·lícules.-
De cop i volta quan algú va pujar el volum, es va sentir que el noi de la
tele que s’assemblava al Pau, deia que havia trobat la forma de viatjar a un
altre univers paral·lel, i seguit va mostrar un ordinador semblant al de la
NASA que havia utilitzat el Pau. Va especificar que amb aquell ordinador (que
era el primer model en tot el món), les pantalles de alta resolució que fabricava
la seva empresa i una fórmula matemàtica podrien viatjar on volguessin. Llavors
va dir al públic:
- - Alguna
pregunta respecte al tema?-
- - I com
pot arreglar tot això la falta de recursos del país i el deteriorament de la
natura?- pregunta un reporter.
- - Intentarem
arribar a un tractat amb l’altre món per veure si ens poden mostrar una mica de
simpatia, tot això està pensat per fer-ho amb un únic viatge.- respon ell.
- - I si
es neguen?- Pregunta un altre reporter.
- - En el
viatge ens acompanyarà l’exèrcit per si
són hostils, però us garanteixo que tot el que falti aquí serà nostre.- torna a
respondre ell.
- - Quin
dia està previst que passi això?-
- - Demà
a les dotze en punt del matí.-
Al sentir això, la Marina i en Pau es van quedar bocabadats, i van decidir
sortir del bar. En Pau va dir que tenien que parar-ho perquè no acabessin amb
els recursos dels altres mons i perquè ell pugues tornar al seu, llavors la
Marina va dir que la única manera seria colar-se dins de l’edifici, però que
seria millor parlar-ho tranquil·lament a casa d’ella. Abans d’emprendre el
camí, el Pau es fica la caputxa de la jaqueta perquè ningú el pugui reconèixer.
Ja a casa d’ella el Pau li va preguntar si la fórmula per tornar a casa era
la mateixa o varia, la Marina va dir-li que quan van parlar de tot això van
comentar que la única manera de tornar seria ficant la mateixa fórmula però del
reves, i que hauria d’escriure les coordenades d’on vol aparèixer.
- - Entesos,
ara a repassar el pla.- diu el Pau.
- - Quan
vaig estar a l’empresa veia que guardaven el material d’exposicions en una sala
de la planta 13, amb el pom de la porta en forma d’estrella, però els servidors
estan una planta sota terra. He pensat en “demanar prestat” l’uniforme a uns guàrdies de
seguretat i colar-nos, doncs les portes s’obren amb una targeta d’identificació.
Un cop a dins jo m’aniré escales avall mentre tu puges per posar el codi i tot
això abans de las dotze del mati.- digué ella
- - Tot
clar, però... cóm ens comunicarem?- Pregunta ell.
- - M’havia
oblidat, com el meu germà es policia, em va regalar uns pinganets, dels bons, podrem
comunicar-nos. Però perdrem comunicacions quan entris al teu món, llavors
trencaré els servidors per assegurar-me de que ningú mai més pugui entrar al
portal.- respon ella.
Al dia següent,
amb els uniformes posats, entren a l’empresa, i seguint el pla, ell va ascensor amunt i ella escales avall.
Quan ella arriba als servidors agafa un extintor d'incendis per poder trencar-los
i per seguretat fica un codi que fa que les portes es tanquin amb un
revestiment extra. Catorze plantes amunt, el Pau es va estranyar de trobar-se
sol, en passar la targeta i obrir la porta veu que l’ordinador no està, va
mirar per tot arreu i no trobava res, va preguntar-li a la Marina si estava
segura que era aquella planta, ella respongué que si, el Pau un moment que
mirava per la finestra veu que l’ordinador estava exposat a fora al carrer, i
preocupat veu que falten quinze minuts per les dotze. Baixa corrents i li diu a
la Marina que intenti distreure als guàrdies
Quan ell està a
fora, veu que els guàrdies i l’exercit van cap a dins, la Marina els havia
distret, però de cop i volta es troba amb el seu “doble”, i aquest el para al
veure que anava cap a l’ordinador, el “doble” es queda sobtat al veure que son
molt semblants i el Pau aprofita per donar-li un cop de puny que el noqueja,
però el “doble” s'aixeca i agafa una pistola que portava a sobre i dispara
contra el Pau, matant-lo. La Marina, al sentir el tret trenca els servidors de
seguida i agafa un tasser d’un dels guàrdies noquejats, al arribar avall
intenta donar-li amb el tasser, però un dels soldats pensant que era una
pistola dispara i la mata.
Hores després el
“Pau” d’aquell univers es posat a presó per assassinat i possible corrupció, condemnat
a cadena perpètua, fent que la mort de la Marina i en Pau no fos en va.
FI
